dilluns, 10 de març del 2014

"Portaventura". Doll, paret de la Vall.






Hi han comentaris... ressenyes... imatges... que encenen flames perilloses... de les que no sol t'il·luminen sinó que també et poden cremar...



Els meus comentaris porucs se'ls apropia el Salla per infundar-nos el valor o poca cordura necessària per dirigir-nos a aquest indret salvatge... sort que com a bon doctor, bregat en múltiples operacions delicades, és guarda un as a la màniga per que el bon humor ens espanti els fantasmes!!

I és que no hi ha res com afrontar una via perillosa fent cordada amb un superheroi!! SPIDERMAN!!





Línia magnífica, impressionant en una paret molt vertical, alguns trams boníssims amb roca acceptable, però força llargs amb roca molt dinàmica i sorrenca... i no és de riure...
La descripció de la ressenya és molt encertada, via difícil i sostinguda que requereix bona tècnica i autocontrol escalant roca xunga, línia impressionant.... però escalada molt poc recomanable.
Vamos pels que les toves ja no us fan efecte i busqueu drogues dures... però alerta que la dosi no sigui massa alta... jo vaig ratllar la sobredosi.
El màquina de l'equip se la va currar quasi tota amb solvència i alguna enganxada de neurones... però poques... i un servidor només va obrir dos llargs el sisè i el setè que hem van deixar la mente i el cuerpo servits i fundits...








Al tema i prou de sentimentalismes:
Per fer l'aproximació lo millor és baixar pel camí de les escales del Doll i buscar la feixa on acaba la via AC/DC, i rapelar-la. Primer cadena en un arbre i després reunions parabolt amb argolles. Dos ràpels i abaix. Fins a peu de via fiquem-li una horeta de tranquis i amb ràpels.




"Llargs 3 i 4 flanqueo, al fons és pot veure la fissura de la AC/DC per rapelar"


El primer i el segon llarg em van semblar els millors, la roca la més decent, el segon apretadillo amb offwith xemeneia, amb vista és poden anar protegint, però al segon no és fàcil ficar peces.


                          "Final segon llarg i imatge de la llastra que forma llargs 1 i 2"   



El tercer i quart els empalmem, sortideta fins la feixa i flanqueo kamikaze, roca desastre, terra i vegetació. A la r3 hi ha un spit i on marca la quatre un munter de blocs tam-tam on hi ha un clau, fa cagar. Lo millor és apretar les dents i anar com es pugui 4 o 5 metres al principi del llarg 5 i montar reunió penjada al diedre fissurat vermell, nosaltres clau canyon i dos friends a caldo. Incòmoda.




"Flanqueoooorrrrr..."



Cinquè llarg molt trencat però assegurable bastant decent fins arribada a reunió bastant obligadeta, on el salla va tenir la primera enganxada de neurona i és va cascar una exursioneta d'uns 15 metracos amb roca dinàmica...ufff



"Arribada r5 i vista del llarg 5 el diedre vermell anterior
al gran diedre que és veu més marcat "






Sisè agafo el relleu... no ser com m'ho faig, els llargs putrefactes em persegueixen... Castell de cartes amb tram d'off with canal terrossa on calia piolet i arribada amb bombet on vaig fer un A0 d'una v petita... nervis a flor de pell, radar encès i derrumbes continus... "La Guerra de Korea".
Flotants en pedres dinàmiques i algun pitó al fang.


"Brrrr... dinàmic total... menys mal que quan era peque feia molts legos..."



Setè A1 amb roca que comença xunga i va millorant i després V bueno amb roca decent.




"Seté llarg tram A1 alliberat pel segón"


Vuitè vista la meva lentitud el Salla torna agafar el relleu, xemeneia canyon, bastant trencada a la sortida, al tanto, vam soltar un parell de microones, i molts xusquets... A la part final no segueix ben bé la xemeneia pura interior sinó que surt una mica enfora i agafa una canal xemeneia que va paral·lela.



"Espatarring..."




La majoria de les reus a reforçar amb Claus...



Ja l'he feta, jo ja no hi torno... aneu amb compte!!







Gran equip i gran aventura amb els màquines Jesús i Victor (Salla).



















"No veas com buida birres l'espaiderman...!! el vam tenir que porta a casa..."

dilluns, 24 de febrer del 2014

"Diedre Termineitor" + "Xemeneia Picazo-Cullell". Paret del Doll.

Al Google Earth podem trobar imatges aterridores com aquesta de la paret del Doll... a la realitat és un lloc molt entranyable i acollidor... encara que una mica fràgil... també perdedor... amb imatges com aquesta ens podem fer una idea del lloc que ens ajudi a orientar-nos...

La idea era fer la Triple Directa, ressenyada fa un temps pel Luichy com a combinació dels millors llargs de diverses vies, a la pràctica hem acabat fent el diedre Termineitor i la Xemeneia Picazo-Cullell sense saber on érem... bé que érem en una xemeneia si que ho sabíem...

El dia no comença bé... sovint les obviem, però és interessant i important saber adonar-se i fer cas dels senyals:
Primer el comentari d'uns col·legues al bar... "Ets escalador del Doll quan cagues terra després d'escalar..." bufa...
Segon el company és deixa el casc i el joc de freins a Manlleu, lo qualo li fa perillar el cap i ja no tenim tant marge d'amics com volíem...
Tercer arribem a peu de via passats d'hora...
Quart se’ns enganxa l'alien blau al Termineitor i perdem temps traient-lo... o fem però amb un tirant trencat...
Deu ni dó amb el Termineitor, llarg atlètic, durillo i laboriós de protegir a sobre és el primer.

Arribats aquí toca ser responsables i prendre bones decisions... anem tard, hauríem de plegar o buscar alternatives perquè no és plan d'arribar a casa a les tantes o demà...

Jo com a quasi local, segur de mi mateix penso... no fa massa vaig fer la Xemeneia fonda... xula i ràpida... em fa una mica de pal repetir-la però el Carles a vingut de Manlleu i té ganes d'escalar... diria que estava per aquí a la dreta... si si aquest circ de roca sembla ben be el que travessava pel mig, ja està tirem per la canal empalmem la Xemeneia fonda i com que és ràpida sortim per dalt amb horari prudencial i quedem com uns senyors!  El Carles... pues que ha de dir...

Una vegada a la canal ja veig que no em sona res... però a dalt és veu una xemeneia molt majeta ella i encara no és tard i com que som uns makines pues tira palante pecho lobo...

No tenim ressenya ni referència ni na, després de bons apuros i sortint de nit amb el frontalete per un tunelet que casi no hi passo arribem a dalt i no sabem quin cony de xemeneia hem fet, ara bé té uns doscents metres i dos espits, algun clau i cordinos.

Més tard tot fent l’entrepà a Camarasa i encara notant una mica de terra a les dents lligarem caps...


Ressenya original

Ressenya de J.Jover

Gran Xemeneia super arrastradora i ben atlètica, amb roca de tots els tipus possibles... quasi ens quedem a dormir a la cova gran, perquè encertar el camí cap al forat poc més gran que la tassa de water per sortir de la Xemeneia a les fosques i amb frontal , sense saber-ho ni tenir ressenya... no va ser fàcil...
Aquesta sortida túnel és un dels passos més curiosos sorprenents i més ben trobats dels que jo he pogut veure escalant. Em va deixar admirat.


Gràcies al Carles amb qui vam compartir les arrastrades, penúries i alegries...





"TAK"

"El coi de foradet petit per on acabariem sortint"


Espeleoescalada



dilluns, 17 de febrer del 2014

"Via del Salla". Paret del Tamok.

Si nois/es... la paret del Tamok està de moda... i això que no hi regalen res...

La cosa és queda a casa... Corresponent a un dels demoment únics repetidors de la "Roc F.M." m'enrolo en un competent equip d'escaladors/es que és disposen a fer la primera repetició d'aquesta nova i exigent creació a la paret del Tamok.

El Salla "paternalista", la Juana "jefa escaladora", i jo "el petate"...

Bona via, amb grau una mica exigent però no molt obligada, força protegida amb bolts i a completar amb flotants en llocs bons i lògics. De momento encara fàstidia en alguns llargs la brutor de sorra de les supernetejades de blocs del Salla i algo de líquen... amb algunes pluges quedarà més neta i les incontables repeticions la deixaràn aldente.

Per qui tingui ganes de tibar en terreny d'aventura sense massa preocupació de fer-se mal... gràcies a l'obridor que s'està fent gran i és preocupa pels companys/es...

Au unes fotos i quan pugui la ressenya.... sort de la jefa que ens va treure les castanyes del foc... un gust veure-la escalar...
Ressenya autèntica


Mirant-me el primer llarg...



Bufant al primer llarg + o - 7a

Tercer amb flanqueo

Que bé su passen veient com me la jugo al flanqueo...

La roca

Tercer llarg més ben fet


Ja ficaré més fotos i la ressenya quan les tingui...

Salut i ànims per anar al Tamok!!





dimarts, 28 de gener del 2014

"Oskalunga i Cara oculta" Serra del Montroig, Pala Alta.

Després d'una temporadeta sense fer vies diumenge s'alinien les estrelles i ens ajuntem tres satèl·lits a cada qual més desorbitat... sort que jo fico un mica de seny... cada cop més... o menys no ho se... si tot va bé cap a finals d''estiu m'arribarà un nou apèndix... d'aquells que ja no pots oblidar-te a cap lloc i que l'has d'anar fent créixer... espero que en la meva decadència sigui compensat i hem treguin a passeig per les muntanyes mentre aguanti, i m'obrin les vies i m'estirin quan em faci falta...


Pos bé amb el Comepiedras i el Salla... bufff terror... anem a repetir una via del Salla, que a obert fa poc, que és molt xula, que té totes les virtuds... que pesat que és el tio... que ja hi anem homeeeeee...


La via és diu "Oskalunga" no se que diu que és el nom d'una tribu que quan corria pel Brasil li van fer TATANKA o algo així... és que l'home esta molt curtit i té molt de baggatge...


El Comepiedras l'ajuda i alhora que obre el primer llarg li acaba de netejar, a mí m'encolomen els dos següents i sobrevisc com puc.


La via està força bé, per tibar una mica en semiequipat, el primer llarg desmereix una mica, el segón s'afilera, i el tercer és preciós, molt i molt bó... ara bé els tirillas com jo ja podeu preparar el power, 6b+ made in Sallaman... jo tiraría cap al 6c.


Com que no surto massa a escalar encara els convenço per fer una segona via, la "Cara oculta", fa temps ja vai fer el primer llarg i vàrem baixar ja que anàvem tard i el segón fa poreta.


Gran via, sobretot per mi el primer llarg, un 6b+ de posturetes molt guapo i llarg, el segón marca 7a+... però més aviat 7a o más... para fuertotes... la via és feia amb 6b/A0... algú li va ficar el rotpunk... Bé a valgut la pena per a veure al xulillo del Salla trincant-se de tots els parabolts, perdò Salla... és que no m'hi tens acostumat..., a jo radera de segón quasi tb els vaig trincar tots...
Quin parell de manolos...


El satèl·lit del Comepiedras, quan caminavem cap a la segona via va veure unes xatis, per cert 12 i totes al montroig no ho digueu a ningú, i el tio ens va abandonar per fer-los-hi de sherpa conocedor del lugar... que se li dona molt bé... com s'ho monta el xaval!!


Apa ressenyes i fotos

"Ressenya que m'ha passat el Salla"

"Ressenya del llibre Escalades a la noguera"

 "Segón llarg Oskalunga"

 "Segón llarg Oskalunga"






"Tercer llarg Oskalunga"                                                           "Primer llarg Cara oculta"


"Segón llarg Cara oculta"

 "Equipo"


divendres, 27 de desembre del 2013

"Elsa Pataky". Cova del tabac. Montroig.

En un dia emboirat ens ajuntem l'Edu i jo, l'idea que corria de feia temps era fer "Estel de l'Alba"...
 
Anem pujant i trobem el sol molt justet, la boira enganxada a peu de paret puja i baixa, total la deixem per un altre dia i valorem alternatives... al final anem cap a l'Elsa Pataky, no hem sentit de cap ascenció però quan obria la del pare el llarg de dalt em va captivar.
 
Fem trucadeta al Marmo que ens indica i comencem... val a dir que els dos llargs de baix són força bruts i guarrots... tenen passatges bons, però estan bastant selvàtics. La part de dalt ja és una altra cosa, un llargot de 50 metres que comença rampós, per fer un tall de placa amb bombo vertical, i anar entrant a un diedre que és torna xemenèia ampla al final...
 
Els dos probem i entre el fred i la indecisió abandonem a mig llarg... hi haurem de tornar.
 
El següent dia i tornem, primer hem quedat amb el Marmo que ens deixa un bon regal... un frein gigante que diu que ens anirà bé, i menys mal. Aquest cop entrem per la del pare per arribar a la feixa, així l'Edu la coneix i la va assaborint, després li fotem aquest cop decidits al llarg clau de l'Elsa, potent i contundent, com ella mateixa... rapelem per la del pare i escalem els últims llargs de la del pare...
 
Gran jornada d'hivern amb activitat contundent, sort deportar força friends i tascons i un de gegant!!
 
Per la Elsa va bé anar bent carregat de friends, dos del 3,5 i un del 4 bastant imprescindibles, bon joc de tascons, friends i aliens.
 
És una via valenta i auténtica que anirà agafant nom, segons el Marmo hem fet la segona...
 
Apalí!!
 
Ressenya original amb afegits nostres
 
2º llarg
 
3ºllarg... el llarg