dimarts, 13 de setembre del 2016

"Intringolis". Paret dels Heretges. Camarasa.


Avui al matí i amb els nens i nenes recent deixadets al cole, ens juntem dos papis un ratet i ràpid ràpid ens enfilem a l'Intringolis sense massa miraments.

A collons, és una via petita però molt ben parida, autèntica i amb bona roca. El segon llarg preciós i amb possibilitats de fer-lo amb lliure, llàstima que se m'ha trencat un peu un cop enfilat el diedre vermell llis i avall que fa baixada!




Us deixo les ressenyes que he trobat i un parell de fotos.


Del llibre "Escalades a la noguera"

Apunt de volar al primer llarg

Tercer llarg


dilluns, 5 de setembre del 2016

"Pitufos". Collegats.

Després d'unes horetes d'ara vinc, ara no vinc, anem aquí, anem allà... Últimament el club d'alterne està esbalotat...

Xerrant amb l'Ari, quelcom per consolar-nos, fresquet i no gaire lluny... em passa pel cap la Pitufos de Collegats, hosti si fa temps que la volia fer. S'ho mira una mica i decidit.

Bona tria, és una via fresqueta, per dies de calor, et passes pràcticament tota la via a l'ombra.

La van obrir en Godoy i en Solís l'any 1979, jo feia  encara no quatre mesos que havia arribat al mòn. És una via molt guapa i curiosa, com m'agradaria trobar una línea així per obrir, que bé que s'ho deurien passar!

Té una placa ben exigent a l'entrada on t'ho has de currar per aconseguir protegir-te amb cara i ulls, i deprés vinga festival de xemene

ies! Vinga metres i arrastrades, amb bona roca i sovint amb opcions d'anar ficant proteccions força decents.

Hem disfrutat molt!

Al tram que marca que s'ha d'abandonar la vertical de la xemeneia s'ha d'entrar cap dins de la fissura, vas fent i apareixes a l'altre costat de la llastra. Després escales altre cop cap a dins de la fissura en sentit contrari i en diagonal ascendent i si vas buscant el millor pas apareixes de pet a la reunió. Molt curiós. Hem vist per internet alguna confusió escalant per l'exterior... cap dins cap dins...

Apa la ressenya de l'Armand i no us la perdeu! Segur que no fareu cua!



"Ressenya de l'Armand Ballard"


"Placa exigent del principi"


"Escuraxemeneies"


"Quin plaer i bona roca"


"Cap dins cap dins..."

"Amb lo bé que s'estava a l'ombra"

dijous, 26 de maig del 2016

"Qui cerca troba" Paret de les Gralles. Serra Carbonera.

Ara que comença arribar la calor enfilem a encetar la temporada a la Carbonera, la selva Veneçolana mes propera...

D'aquesta via massa info no hi ha, amagadeta a la dreta de la paret, amb la mateixa entrada que la xemeneia oest, és separa d'aquesta per la dreta amb tres tres llarguets, un d'ells potent.

Després de fer el tram comú amb la xemeneia tenim un primer resalt fácil de cinqué amb bona roca, per continuar amb els dos llargs que li donen salsa a la via, un 6a peleón però amb molt bona roca, i un 6b d'offwith cabrón pq està molt trencat, sobretot la banda dreta on no podem recolzar el peu ni un momento.

Ressenya del llibre de piades


Ben trobada i per col·leccionistes...


 
Principi de l'últim llarg, aquí encara faig bona cara...
 


 
principi del penúltim 6a

"LLuna Plena". Paret dels sostres. Montroig.

Enfilem una collada de bon matí a tastar la "Lluna Plena"...

Just al costat esquerre de l'Estel de l'Alba, semblant, però menys continua i sostinguda, i més embardissada i trencadota.

La via és xula, però un parell de feixes molt herboses punxoses la fan desagradable, i el llarg de 6b molt bònic, llàstima que la part d'offwith hagi estat conquerida per bardisses vàries i fa que esdevingui una lluita aferrissada amb la natura... ho dic per experiencia.

Si he de triar em quedo amb la de l'Alba, però tampoc li faig mala cara a la Lluna...

Tascons, aliens, friens... fins al 4 crec.

"Ressenya del llibre de piades"
 
Primer llarg

dimarts, 8 de setembre del 2015

"Melgosa-gine". Cingles de dalt, Montroig.

Després d'un esmorzar de dissabte multitudinari a Llorenç, i sense tenir clar que fer, el Pepe s'il·lumina i proposa aquesta via, oberta l'any 1978... i de la que no tenim gaire info...


Pues anem cap allà amb la calma, que serà la tònica de tota la via...


Passet a passet, els dos primers llargs és poden pujar per diferents traçats, estan una mica trencats i amb algo de vegetació però amb poca dificultat.



L'últim és el que dona caràcter a la via, diedre xemeneia espectacular i on només hi ha un clau i un buril junts, això si la feu tota pel diedre-xemeneia. Un llarg 10, no fàcil i patidor, on cal saber protegir-se.


"Llibre Escalades a la Noguera"

"Llibre Escalades a la Noguera"

Primer llarg

Arribant segona reu

Començant l'últim

Al mig de l'últim

"GÀLLITE"






dimarts, 9 de juny del 2015

"Estel de l'alba" Paret dels sostres. Montroig.

Feia temps que la tenia en ment, amb l'Edu ja vàrem quedar una vegada en un dia de boira que no s'aixecava i la vàrem deixar correr...


És una via que no es fa massa, val la pena, força aventurera i austera, i clar una mica deixada. Jo diría que és una via de 6a total. El fet que no es faci massa li dona solera i interés, però alhora la perjudica deixant que la vegetació la vagi reconquerint i el líquen...


Hem anat netejant algunes fissures i alguns peus al líquen... D'anar-hi amb temps i tranquilets, amb compte i bona lletra. El poquet material que hi ha està prou bé, sembla que no però amb traça vas assegurant.


Ens ha deixat molt bon gust de boca!!


PD: el que corria de que hi havia hagut un desprendiment al primer llarg, crec que no és cert, ara el primer llarg té roca delicada.


Merci a l'Edu per compartir l'aventureta...


"Ressenya del llibre de piades"

"Primer llarg a controlar la roc"


"Tercer per mi el de més risc"




"Quart, potser el millor"




"Últim"






dilluns, 1 de setembre del 2014

CARBONERA ON FIRE. Últimes vies repetides a la paret de les Gralles: Rat Penat, Territori Tutsi, Xemeneia Oest.





La serra de la Carbonera, coneguda pels locals com la selva veneçolana més propera, està vivint un temps gloriós... fa goig veure-hi tres o quatre cordades juntes un dissabte patint i netejant la morralla...

Últimament el gran impulsor de la paret "lo Salla" hi ha concluït 4 vies semiequipades amb bolts modernillas i força sanejades, totes picantones. També s'ha currat un nou accés, molt volat, però més còmode i ràpid.

Si recopil·lem vies velles i noves ara podem contar amb 11 vies... hi ha feina... algunes de les velles força abandonades.

Per ordre d'esquerra a dreta: GAM, Urbi et orbi, Rat penat, Territori Tutsi, Via del Salla, Terra lliure, 75 aniversari,  Vend Mobylette etat presque neuf, Qui cerca troba, Xemeneia Oest, Via de la Terra.

Últimament hi hem fet unes quantes excursionetes, el Salla tenia ganes d'ensenyar-nos les seves vies noves, fa sombreta, i com que estem esperant la Juana que si tarda gaire caducarà doncs ha set un entorn ideal.

Les últimes han estat dos incursions, una amb el Salla, vam repetir la Rat penat i la Territori Tutsi, i en un altra ocasió amb l'Albert i el Dani voliem fer la Qui cerca troba i la Xemenia oest i només varem repetir la Xemenia Oest.

Territori Tutsi: De les noves del Salla la més assequible, V,6b,7a/Ae,6a+. Via força ràpida, ben sanejada, amb força parabolts.

Rat penat: 6c/6c+,6b, 6c/6c+. Via semiequipada amb parabolts, més escasos que a la Tutsi i més apretadora, a mi em va ficar les piles.

Xemeneia Oest: Via classicorrona de xemeia i fisura molt desequipada, grau suau però molt trencada, diria que de les set vies que he fet a la paret la més trencada. V+,V+,6a/6a+

Per totes portaria joc de camalots fins al 3,5, semafor aliens i tascons.

Ara per  ara les noves no tenen ressenyes oficials més que els croquis que el Salla ha deixat al llibre de piades del bar. Penjo dos petits croquis d'aproximació i situació de vies a la paret i unes quantes fotos.

Croquis del Salla





Primer Territori Tutsi


Segón Territori Tutsi


El rei de la Carbonera!




Tercer Territori Tutsi



Últim Territori Tutsi



Segón Rat Penat
Ressenya del bar de Llorenç de la Xemenia Oest

Primer Xemenia Oest

Segon Xemeneia Oest

Segona reu Xemeneia amb el Dani poc convençut

Últim Xemenia Oest

Reconforta l'esperit


Compis


Inconfundible tótem que marca l'inici dels ràpels del jefe Salla.

Sóc un gegant! i tinc la Carbonera radera!!