dimarts, 28 de febrer del 2012

"Detritus" al cilindre. Sant Llorenç de Montgai.


Històrica via oberta el 1978 per dos grans i prolífics escaladors de Lleida, en J.Muñoz i J.Godoi... manolos dels 70's.



Fa força temps que en sentia de tant en tant comentaris d'aquesta via, sempre dolents, roca terrorífica, sense assegurances, perillosa, lletja... suposo que tants afalacs hem van anar despertant la curiositat, de fet ja força cops havia contemplat l'idea d'anar a jutjar-la per mi mateix... quan ho suggeria als possibles interessats sempre rebia llargues, i fins i tot havia contemplat l'idea de ficar-m'hi en solitari, menys mal que no ho vaig fer.

Tot i això els qualificatius que he anat sentint de la via hem tenien mosca i ja havia decidit anar-hi amb força material i amb la condició de substituir les reunions. Va faltar que el Roger "comepiedras" digues que si embarcava i que havia comentat al Sr. Godoi l'intenció de substituir les reus, i vinga engeguem la maquinària.

La veritat és que ens ha costat força i hem tingut alguns "altercados", per acabar-la i hem tingut que anar tres dies i fitxar una nova incorporació al equipo, en "Miki" que clavava i desclavava per primer cop però com un poses.

El primer dia el vam prendre amb en Roger com una toma de contacto, i vam tenir la mala sort que ell va caure al segon llarg fent-se mal a un dit, llavors vam retirar deixant una corda a la segona erre.

Al segon tiento en Roger no va venir ja que el dit no el tenia bé, amb en Miki jumars i cap amunt, vam obrir el tercer i el quart, amb caiguda amb estil, d'un servidor arrencant tres claus del llarg d'artificial. Després del curro i el susto, i havent entrat una mica tard ja anàvem justos de temps i els crits d'en Juan observant-nos des de baix: "Nens bajaros ya que que os va a pillar el negro... venga que aún os vais a hacer daño!!" ens van persuadir quan ja tenia convençut al Miki pq comences a desmuntar l'artificial amb la maceta de paleta que li havia deixat...

I bé la tercera és la vençuda, en Miki amb martell més proporcionat a la seva mida en mano desmunta l'artifo, obro l'últim i escalador previsor vale por dos... brindem amb un parell de cervezetes dalt del Cilindre.

La via per mi és espectacular, hem faig creus de com vam pujar per allà al 78, un any abans de néixer jo, ja vaig fer l'holocausto i vaig flipar, i amb aquesta encara me quedat més admirat... Realment som uns tirilles que diuen alguns...

Pues res com sempre els comentaris poden tenir algo de raó però són exagerats, ni tan trencada, ni tan, exposada, ni tan lletja, ni tan terrible... ara si una mica més exposada, una mica més trencada, força envellida, però entranyable, una línia vertical i feréstega molt ben trobada, una sorpresa de com és pot anar pujant per allà, i una aventura assegurada. Això si al meu parer millor anar-hi amb cap, temps, i habilitat per assegurar-se amb condicions.

Ara les reus són renovades amb dos parabolts, i tb hem canviat dos burils de via que estaven fets caldo, tb se'ns ha quedat un tasconet empotrat a l'artifo; no hem tocat res més, o sigui que encara hi ha força peces que tenen 33 anyets, tracteu-les bé que no estan para muchos achaques.

Material utilitzat: joc camalots fins al 3, semàfor aliens, + o - 15 claus (força uves i universals i un bong), i un bon joc de fisures.

Al meu parer el llarg més exposat és el tercer, i el més laboriós el quart, tot i això tots tenen lo seu, no n'hi ha cap que ens hagi sortit ràpid i sense patir gens. Penúltima erre molt penjada... nervis a controlar... Sortides de les erres quasi totes amb risc de caure sobre reunió, montar-s'ho bé per si de cas.

Merci al Roger i al Miki per embarcar-si amb mi, i fer-se un fart de currar mentres jo els estressava per l'horari i hem queia quan estaven relaxats...

Deixo senzilla ressenya actualitzada i unes quantes instantànies verticals.

                                                          "T'hi hauràs de penjar..."



                                                               "Llarg d'artifo"



                                                            "Les reunions us esperen..."



                                                                 "Llarg d'artifo"


                                                                    "L'arma secreta"










                                                                          "Últim llarg"




                                                                          "Cim"


M'agradaria saber quantes vegades s'ha repetit aquesta via, jo només tinc constància segons el llibre "Escalades a la noguera" de dos repeticions fins al 1996, una de V.Gómez i J.Massana als 80's, i una altra crec als 90's per J.Marmolejo, J.Tolosa, Maria?. Potser m'equivoco, si teniu més informació d'altres ascensions o m'he equivocat en les que fico feu-m'ho saber que així recordarem una mica d'història.

6 comentaris:

  1. MANOLO,MANOLO,MANOLO
    GRACIES PEL CURRO.TENIEM PENSAT FER-HO NOSALTRES
    PERO FEIA MANDRA
    UN GALL

    ResponElimina
  2. enhorabona! ja li tinc posat l'ull de fa temps.. ara una mica més fàcil, o menys difícil... els burils han quedat com a tal, no vau pensar en canviar-los també? bones línies que val la pena que no quedin a l'oblit. L'Holocausto n'és un bon exemple

    ResponElimina
  3. Enhorabona, jo no conec altres repeticions que les que ja has esmentat. Encara me'n recordo quan el Mu (Muñoz) i el Pep (Godoy) ens anaven demanant material als col·legues per obrir-la. Recordo que la van acabar un... 1 de gener (devien passar un bon cap d'any..). Van ser el Victor i el Jaume quan van fer la segona els que aprofitant els peus de gat i els burins de la primera es van atrevir a lliberar trams que marcaven A3...
    Amb el permís del Pep, cosa que em comprometo a negociar, estaria be substituir els expansius vells que queden (jo mateix hi contribuiria de bon grat). Una vegada vam repetir el primer llarg amb el Pep en un curset i des de llavors em vaig quedar amb les ganes...

    ResponElimina
  4. Bones Joan, molt de gust de parlar amb tu... És un plaer poder conéixer de primera mà la història de l'obertura d'aquestes vies. Jo vaig pensar que seria un gran que substituir els burins vells, que realment estan molt deteriorats, alguns t'hi has de penjar pq són d'Ae, i creu-me que no respirava. Només vaig canviar les reunions pq és l'únic que ens van dir que canviéssim. De fet sense canviar-les crec que hauria baixat, concretament la quarta feia plorar, perill real d'arrancar-la si caus al sortir de la r que no és fàcil.

    Si us fiqueu d'acord parlem-ne i us ajudo, tot i que repetir-la no ho se, algún llarg és força expo com el tercer i no són vies per anar-les repetint gaire sovint. Ara hi ha bones reunions, tb és podria rapel·lar i anar substituint els burins antics. Bé ja parlem.
    Hem pots trobar a ylerget@yahoo.es o al 609852486 Apa salut!

    Victor

    Lo mateix per la trifolls, crec que és una bona via i renovada i una mica neta és tornaria a fer. En aquesta la roca és ben sòlida i el traçat elegant. Pot quedar molt guapa i agradable de fer treient una mica les herbes i sorra acumulada a la primera fisura i retallant algún arbret espinos que hi ha crescut. Canviant burins per bolts i montant les reunions noves quedaria molt guapa...

    Estaveu ben folls en aquells anys, ja m'explicaràs com ho feieu amb botes dures, suposo que tiraveu molt d'artificial...
    Bé salut i estem en contacte, cap a tardor-hivern penso que és la millor època per fer aquestes feinetes.

    Salut!

    Victor

    ResponElimina
  5. vas obrir el tercer, el quart i l´últim ?? vaja... i jo que creia que l´havia obert en Godoy.. així doncs.. la via l´has obert tú? vés per on !!!! JAJAJAJAJA... avere si parlem amb propietat... que sembla mentida.. bueno, no tant ben pensat...

    ResponElimina
  6. El Julian i la Maria la van fer amb el Cauvet.. no amb el Marmo... mho ha dit el Julian...

    ResponElimina