Pels que no som gaire muntserratins, els quintos antiguos de Montserrat ens costen un colló i a les cares nord encara més... ja fa anys que li tenia ganes, un dia i varem anar i sen's va ficar a ploure, per treure el cuquet vaig escalar la fisura del primer llarg de la Mas- Brullet encastant un parell de pedrots que vaig recollir del terra, ja que no duïem freins grans...
Pos res pati a manta, peus finets i algunes relliscades, i a dalt seguros lluny en placa de IV lo que més por em fa... diedres guays i techo divertimento hiperassegurat.
L'hem disfrutat molt, tot i que anavem lents, per nar suelto per allà s'ha d'estar rodat, jo estava molt calcari, i en Carles que te molta feina paternal estava una mica espés...
Apa deixo unes polaroids i dir que varem fer servir la ressenya de las 100 mejors, com sempre l'horari no el vam cumplir...
... si trobeu un mòvil última generación espaxurrat a peu de via... és del Carles... digueu algo que potser podem recuperar la tarjeta amb fotos del dia i de la seva princeseta Abril...
Salut!
"Porta de l'infern"
"Aquí no calen els Restauratacks..."
"Ja ho dic que esta una mica espesot..."
"Diedrus finus finus..."
"Direcció al sostraco"
"Carall emburonat!"
"Pengim penjam..."
Fent-me uns sostrets sense corda..."
"El cel i l'infern"
"Rooooocccckkkk..."
"Arribant al cel"
"Rampa de vaques... muuuuu..."
"Ara s'ha fet sardanista el xiquet..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada