Tela amb l'hivern del 2017...
Després
que la fredor s’acarnissés durament una temporada a casa meva, i entre grip ...
i grip, aconsegueixo treure una mica d'energia per sortir a fer una vieta i
sentir una mica de muntanya que em convé.
Quedem
amb en Suka que no para mai i decidim fer apropet de casa la "Novembre
negre" a la paret de l'Extrem. Aquesta via la tenia molt nomenada i sovint
havíem dit anem a fer-la però per un all o una ceba encara restava pendent.
Doncs
ha estat un bon regal de Nadal, bonica, agradable i aventurera, m'ha encantat,
a més en Suka que s'ha fet un tall al dit me l'ha deixada obrir tota... doncs
doble regal moltes gràcies,
Avui
que he repassat una mica m'adono que ja en van 47, doncs aquesta una de les
bones... no se si eren les ganes d'escalar o que però l'he trobat una via molt
encertada, que et fa escalar, buscar-te el camí i una mica la vida per
protegir-te i amb passatges ben estètics i amb roca força bona.
Apa
de fotos... doncs poques... millor penjo la ressenya de l'Armand que és prou
eixerida i el testimoni atemporal...
"Ressenya de l'Armand Ballart" |
"No som res" |
Bon 2018!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada