Les vies Ravier, sempre sonen en
majúscules, les grans clàssiques dels germans sobradament conegudes, i les del
fill Christian de vegades temudes... almenys per mi.
Per
la zona me'n venen al cap 4 així ràpid, segurament me'n deixo alguna, un parell
al Montroig "Jour de Colere", "Rouland amunt rouland
avall", al Tamok "Solei serche le futur", i la que ens ocupa a
la Carbonera. També alguna pel Doll, però això per mi ja és lluny ;-). Totes tenen
un denominador en comú, han set deixades una mica de banda pels escaladors
locals durant anys.
De
fet aquesta és una petita via, no arriba als 200 metres, i quan la mires doncs
no sembla res de l'altre món. Però ningú en parla, només conec una cordada que
l'hagi fet (Salla/Cogul 2014)... bé lo típic de les vies oblidades o que fan
cangue-li.
Poquet
a poquet vaig anar entrant a la Carbonera, primer fent les vies velletes que
feia temps que no és feien i animant altres grimpaires que desconfiaven,
després juntament amb el revival que li va donar el Salla tb hi vaig obrir un
parell de vies... ara aquesta pensava: "passo no cal, amb aquestes alçades
no anirem a prendre mal..."
Pues
res com que tinc un parell d'amics forçut/uda molt llençats i valents, agobiat
per la seva insistència i perseverança finalment vaig accedir a participar en
aquesta petita aventura de proximitat... això si amb molta calma, catxarrets i
un parell de petates plens de riures i un poquet de seny, poquet però...
Al
final com passa sovint, no ha estat tan ferotge el llop com pensàvem, ara bé,
tampoc la regalen, és una via on tampoc cal gaire grau, però el que cal que
sigui sòlid, i cal sumar-li prudència, calma, tacte, paciència i habilitat per
emplaçar assegurances trobar el camí i seleccionar correctament les preses per
pujar.
La
nostra estratègia ha estat doblar joc de friens i semàfor d'aliens, camalots
més grans del 3 no calen, i pitons en dúiem uns quants però amb 5 o 6 variats
(3 universals, 2 uve, 1 pla) n'hi ha més que suficient. De fet crec que hem
ficat 3 pitons al primer + dos per reforçar r1, dos pitons per reforçar r3, i
ja està.
Ara bé obrir-la ja deuria ser un altra
història, i sabent una mica com les gasten aquests gavatxets en concret, segur
que anaven de pas, no s’ho van mirar gaire, i van dir per aquí, i per aquí van
pujar i sense tardar gaire, i això és saber escalar i tenir un sentit especial
per resoldre situacions severes... La meva admiració, i segur que de tornada
van fer alguna paradeta “ para tomar copas y conocer chicas...”
Menció
especial a l'equip, del que estic molt orgullós, els "Menage a
trois", sou molt divertits, quan escalo amb vosaltres feu que vies
difícils siguin més fàcils!!
I
ja que hi sóc li dediquem l’escalada al nostre amic Albert Cogul que està viatjant
per tota Europa i és font d'inspiració per la seva actitud davant la vida... A
més sap com les gasten en aquesta via!!
Salut!!
 |
| "92. Del llibre Escalades a la Noguera" |
 |
| "Resenya original" |
 |
| "Comencem" |
 |
| "Primer llarg" |
 |
| "Inici segon" |
 |
| "Tetris segon llarg" |
 |
| "Segon" |
 |
| "Segona erre" |
 |
| "Principi tercer" |
 |
| "Final tercer" |
 |
| "Quart" |
 |
| "Quart" |
 |
| "Cinqué" |
 |
| "Contents!" |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada