Al Google Earth podem trobar imatges aterridores com aquesta de la paret
del Doll... a la realitat és un lloc molt entranyable i acollidor... encara que
una mica fràgil... també perdedor... amb imatges com aquesta ens podem fer una
idea del lloc que ens ajudi a orientar-nos...
La idea era fer la Triple Directa, ressenyada fa un temps pel Luichy com a
combinació dels millors llargs de diverses vies, a la pràctica hem acabat fent
el diedre Termineitor i la Xemeneia Picazo-Cullell sense saber on érem... bé
que érem en una xemeneia si que ho sabíem...
El dia no comença bé... sovint les obviem, però és interessant i important
saber adonar-se i fer cas dels senyals:
Primer el comentari d'uns col·legues al bar... "Ets escalador del Doll
quan cagues terra després d'escalar..." bufa...
Segon el company és deixa el casc i el joc de freins a Manlleu, lo qualo li
fa perillar el cap i ja no tenim tant marge d'amics com volíem...
Tercer arribem a peu de via passats d'hora...
Quart se’ns enganxa l'alien blau al Termineitor i perdem temps traient-lo...
o fem però amb un tirant trencat...
Deu ni dó amb el Termineitor, llarg atlètic, durillo i laboriós de protegir
a sobre és el primer.
Arribats aquí toca ser responsables i prendre bones decisions... anem tard,
hauríem de plegar o buscar alternatives perquè no és plan d'arribar a casa a
les tantes o demà...
Jo com a quasi local, segur de mi mateix penso... no fa massa vaig fer la Xemeneia
fonda... xula i ràpida... em fa una mica de pal repetir-la però el Carles a
vingut de Manlleu i té ganes d'escalar... diria que estava per aquí a la dreta...
si si aquest circ de roca sembla ben be el que travessava pel mig, ja està
tirem per la canal empalmem la Xemeneia fonda i com que és ràpida sortim per
dalt amb horari prudencial i quedem com uns senyors! El Carles... pues
que ha de dir...
Una vegada a la canal ja veig que no em sona res... però a dalt és veu una xemeneia
molt majeta ella i encara no és tard i com que som uns makines pues tira
palante pecho lobo...
No tenim ressenya ni referència ni na, després de bons apuros i sortint de
nit amb el frontalete per un tunelet que casi no hi passo arribem a dalt i no
sabem quin cony de xemeneia hem fet, ara bé té uns doscents metres i dos
espits, algun clau i cordinos.
Més tard tot fent l’entrepà a Camarasa i encara notant una mica de terra a
les dents lligarem caps...
 |
| Ressenya original |
 |
| Ressenya de J.Jover |
Gran Xemeneia super arrastradora i ben atlètica, amb roca de tots els tipus
possibles... quasi ens quedem a dormir a la cova gran, perquè encertar el camí
cap al forat poc més gran que la tassa de water per sortir de la Xemeneia a les
fosques i amb frontal , sense saber-ho ni tenir ressenya... no va ser fàcil...
Aquesta sortida túnel és un dels passos més curiosos sorprenents i més ben
trobats dels que jo he pogut veure escalant. Em va deixar admirat.
Gràcies al Carles amb qui vam compartir les arrastrades, penúries i
alegries...
"TAK"
 |
| "El coi de foradet petit per on acabariem sortint" |
 |
| Espeleoescalada |
