"Oskalunga i Cara oculta" Serra del Montroig, Pala Alta.

Després d'una temporadeta sense fer vies diumenge s'alinien les estrelles i ens ajuntem tres satèl·lits a cada qual més desorbitat... sort que jo fico un mica de seny... cada cop més... o menys no ho se... si tot va bé cap a finals d''estiu m'arribarà un nou apèndix... d'aquells que ja no pots oblidar-te a cap lloc i que l'has d'anar fent créixer... espero que en la meva decadència sigui compensat i hem treguin a passeig per les muntanyes mentre aguanti, i m'obrin les vies i m'estirin quan em faci falta...

Pos bé amb el Comepiedras i el Salla... bufff terror... anem a repetir una via del Salla, que a obert fa poc, que és molt xula, que té totes les virtuds... que pesat que és el tio... que ja hi anem homeeeeee...

La via és diu "Oskalunga" no se que diu que és el nom d'una tribu que quan corria pel Brasil li van fer TATANKA o algo així... és que l'home esta molt curtit i té molt de baggatge...

El Comepiedras l'ajuda i alhora que obre el primer llarg li acaba de netejar, a mí m'encolomen els dos següents i sobrevisc com puc.

La via està força bé, per tibar una mica en semiequipat, el primer llarg desmereix una mica, el segón s'afilera, i el tercer és preciós, molt i molt bó... ara bé els tirillas com jo ja podeu preparar el power, 6b+ made in Sallaman... jo tiraría cap al 6c.

Com que no surto massa a escalar encara els convenço per fer una segona via, la "Cara oculta", fa temps ja vai fer el primer llarg i vàrem baixar ja que anàvem tard i el segón fa poreta.

Gran via, sobretot per mi el primer llarg, un 6b+ de posturetes molt guapo i llarg, el segón marca 7a+... però més aviat 7a o más... para fuertotes... la via és feia amb 6b/A0... algú li va ficar el rotpunk... Bé a valgut la pena per a veure al xulillo del Salla trincant-se de tots els parabolts, perdò Salla... és que no m'hi tens acostumat..., a jo radera de segón quasi tb els vaig trincar tots...

Quin parell de manolos...

El satèl·lit del Comepiedras, quan caminavem cap a la segona via va veure unes xatis, per cert 12 i totes al montroig no ho digueu a ningú, i el tio ens va abandonar per fer-los-hi de sherpa conocedor del lugar... que se li dona molt bé... com s'ho monta el xaval!!

Apa ressenyes i fotos

"Ressenya que m'ha passat el Salla"

"Ressenya del llibre Escalades a la noguera"

 "Segón llarg Oskalunga"

 "Segón llarg Oskalunga"

"Tercer llarg Oskalunga"                                                           "Primer llarg Cara oculta"

"Segón llarg Cara oculta"

 "Equipo"

"Elsa Pataky". Cova del tabac. Montroig.

En un dia emboirat ens ajuntem l'Edu i jo, l'idea que corria de feia temps era fer "Estel de l'Alba"...

 

Anem pujant i trobem el sol molt justet, la boira enganxada a peu de paret puja i baixa, total la deixem per un altre dia i valorem alternatives... al final anem cap a l'Elsa Pataky, no hem sentit de cap ascenció però quan obria la del pare el llarg de dalt em va captivar.

 

Fem trucadeta al Marmo que ens indica i comencem... val a dir que els dos llargs de baix són força bruts i guarrots... tenen passatges bons, però estan bastant selvàtics. La part de dalt ja és una altra cosa, un llargot de 50 metres que comença rampós, per fer un tall de placa amb bombo vertical, i anar entrant a un diedre que és torna xemenèia ampla al final...

 

Els dos probem i entre el fred i la indecisió abandonem a mig llarg... hi haurem de tornar.

 

El següent dia i tornem, primer hem quedat amb el Marmo que ens deixa un bon regal... un frein gigante que diu que ens anirà bé, i menys mal. Aquest cop entrem per la del pare per arribar a la feixa, així l'Edu la coneix i la va assaborint, després li fotem aquest cop decidits al llarg clau de l'Elsa, potent i contundent, com ella mateixa... rapelem per la del pare i escalem els últims llargs de la del pare...

 

Gran jornada d'hivern amb activitat contundent, sort deportar força friends i tascons i un de gegant!!

 

Per la Elsa va bé anar bent carregat de friends, dos del 3,5 i un del 4 bastant imprescindibles, bon joc de tascons, friends i aliens.

 

És una via valenta i auténtica que anirà agafant nom, segons el Marmo hem fet la segona...

 

Apalí!!

 

Ressenya original amb afegits nostres

 

2º llarg

 

3ºllarg... el llarg

 

 

 

 

 

Primera repetició "Rock F.M." Paret del Tamok. Camarasa.

Fa temps que no escalavem  amb l'Albert, va estar ben fotut, i cuidant-se una bona temporada... Ja el trobàvem a faltar... Parlem per quedar i li proposo repetir la via que vàrem obrir just abans de l'estiu, la Rock F.M. Ell que és un entusiasta s'anima a l'acte... No esperava menys!

Tenim un matí de solet preciós i tot el dia per davant... la via impressiona per sota... com sempre passa i vaig confiat, car ja l'he escalat obrint-la i quan ja ho has fet et relaxes i sembla més fácil.

La primera part fins la cova la treiem bé combinant lliure i artifo fácil, però triguem una estona. A partir de la cova comencen les apretades.

El tercer llarg pinta més dur que el 7a que orientativament li vaig otorgar, tot i que és passa bé amb 6a/A1... el grau final en lliure encara no li podem ficar, jo volo de primer probant-lo i l'Albert de segon!

El cinqué i el sisé surten amb 6b i 6c... tot i que el 6c últim només l'encadeno de segón, utilitzant forçà mants on l'Albert a ficat assegurances obrint amb combinació de lliure i artifo.

Sortim satisfets, jo sobretot, cansat, i amb aquell gust de la feina ben feta, és una bona escalada i et deixa servit...

El descens perl corriolet que mena damunt del túnel és un plaer pels sentits.

Gràcies Albert, vam fer un bon equip!

 

 

 

 

 

 

"Joaquin Sabina". Sócol del Montroig.

El bon dia de la paella del "Gall"... surto de guàrdia... una mica desorientat i a deshora m'ajunto al bar amb en Nico i el Pepe que em portaràn a fer una via al sòcol... sort que em treuen a passeig...

No havia fet encara cap via al sòcol del Montroig, això que últimament he anat veient que sen n'han obert varies.

El sòcol és curiós, laberíntic, discontinu, frondós... la roca és variadeta, i abunda roca regular, tampoc puc jutjar totes les vies, però la que vam fer vas trobant trams bé i d'altres rostolleros i que encara que vigilis vas tirant pedretes. Anavem tres, al primer llarg pujant l'últim ja vaig rebre pedrada a la barbeta, al tercer el bruto del Pepe va fer baixar una allau de pedres que ens vam cagar...

A dalt de tot i a un llarg, el llarg... bon llarg vertical, amb fissurote i bona roca, pràcticament desequipat i que s'ha d'agafar amb ganes i compte... aquest el vaig disfrutar!

Va una mica de basarda pensar que el Marmo ho va obrir a pelo!

La ressenya i alguna foto:

 

 

"Montse Pueyo". Vilanova de meia.

Enfilem amb en Carles, cap a la roca dels Arcs, fa un matí gris de boira i força fred... hem estat fent força el romancer, fa mandra, no sabem quina via fer...

Per fugir ràpid del fred triem la Somni de Químfer que és rápida i ja la coneixem, no agafem gaire material. A última hora ens trobem davant la Montse Pueyo i recordó que l'han arreglat una mica, ens hi fiquem sense ressenya i amb material de menys...

La via no mata, és una linia molt clàssica, amb zigues zagues, i zones amb matoll... ens costa més del compte seguir el traçat i no portem tot el material que faria falta... fins i tot m'encigalo al tercer llarg i continuo recte enlloc de desviar-me a l'esquerra, sort de la cordada de noies que ens segueix que m'indiquen que la reunió està a l'esquerra, em va tocar fer un flanqueix vibrant...

Arribant a dalt força fred, i ràpid ràpid cap avall!

Una més amb en menjakintus!!

 

 

"CADE". Paret d'Aragó. Montrebei.

Gran via i gran jornada amb en Victor... V&V

Immensitat del congost vista durant tot el dia, el fer-se de dia, les ombres, l'arribada del sol, la llum, el fred, la fresqueta, l'escalfor, la calor, altre cop la fresqueta... El millor la natura! I en llargs trams una roca d'ensomni... també algún tramet desgranadet desgranadet... Llàstima d'haver d'anar a l'idea i no contemplar tant com l'esperit necessita...

Il'lusió d'anys d'anar-hi, nervis pel gran horari, gran via que m'ha deixat l'il·lusió de tornar-hi, amb més calma, coneixent-la... a recrear-me.

El primer plan era l'Existencialisme, el Victor la té entre cella i cella, jo volia la CADE, però com ell ja l'havia fet... a l'Existencialisme hi anava cagadet, amb l'abric plomall a la motxila i un bon entrepà per si  de cas... Al final el colegui no ho té tan clar, fa força fred, em sembla que no ha dormit gaire... i ell mateix suggereix anar a la CADE... per mi perfecte... deixo el plumes... fiuuuu...

Excursió vertical amb tota regla i amb uns pateos generosos, encertant-ho tot horeta i quart fins peu de via... entre sis i deu hores via... i dos horetes mínim per tornar...

Estic molt satisfet... i desmanegat...

Apa Salut!

PD: La R3 i el llarg corresponent crec que están canviats. És el punt més arriscat, just sortir de R3. La reunió consta de dos pitons, un bong falcat amb una fusta que ja es veu envellida, i un pla tou que no entra del tot i flexa. Després no hi ha res fins a uns 8-10 metres, ni possibilitat de ficar assegurances flotants. He mirat fotos i he vist que temps enrera (quan?) hi havia un pitó que ja no hi és i que facilitava arribar en Ae fins una vira bona per mans, ara no hi és i el pas amb risc de caiguda a reunió és delicat i difícil tibant de cantos no molt sòlids. Si hi torno a anar portaré algún clau per protegir-me aquell pas. Adjunto fotos que ho explicíten.

 

Apa vam utilizar la ressenya del Luichy:

 



Aquí van unes fotos...

"Maneras de vivir" Serra de Busa.

De vegades falten idees... s'instal·la la monotonia i no marxem massa lluny... de vegades si no em fico a rumiar una mica fins i tot em fa mandra sortir a fer vies... però si començo a mirar llibres, fotos, blogs, recordar converses... sempre trobo raconets que m'estiren a anar a coneixer-los...

Els últims dies han set de curro i bricolaje... el Jesús m'envia un missatge i penso on em motivaria anar, remeno miro llibrets que tinc per allà baix, i m'enrecordo que tinc la guia del Solsonés aprop del llit. No se que passa sempre que proposo algún lloc del Solsonés a la gent li fa mandra... probarem... Aveure vies que hem sonin en llocs que no hagi estat... Busa!

El Jesús aventurero nato li fa tilín ràpid i quedem d'hora.

Un lloc preciós, força solitari d'escaladors, però amb molts boletaires... al final com que veig que tot lo que he mirat no te sombra ens decidim per les recomanacions de l'Edu, la Costo de Agosto i la Maneras de Vivir.

De la Costo no en puc dir pas gaire, li entro malament, tot just tres metres a la dreta, i capgrós que sóc m'encigalo bastant en una placa tombada amb molsa i trencadissa... tot acaba desgrimpant vint metrets.

En vista de l'èxit decidim anar a la Maneras de vivir, que queda aprop i sembla la més repetida.

Aquesta si bingo! Bona via amb una xemeneia molt bonica i llarga, roca aceptable però amb cura en alguns punts i traçat lògic. Disfrutem de la via i dels paissatges amb bon clima. Rapelem de trankis i cap a casa a fer xurripuntos.

Voliem parar al bar la Roella que crec que és on hi ha ressenyes i piades però l'enganxem de vacances... llàstima que segur que hauriem aprés coses.

Un lloc preciós i ganes de tornar-hi, a fer bé la Costo i varem veure un altra que ens va atreure la Regne savinot...

Salut!

La fissura diedre de la Regne savinot!

 

Això aguanta no?

Visió aèria de la xemeneia dels primers llargs, fonda fonda, és pot fer del tirón.